Foto

Com que es fan mil fotos de la ballada en qüestió, una va enganxar EL MOMENT. I surto ballant amb el Xulín.
El millor de la foto és la meva cara. I no és de pava ni de "uala, estic ballant amb ell" com m'ha dit una amiga a qui li he comentat i que no enten res, la pobre...és la cara de la passió de ballar, és la direcció de les nostres mans a punt de tocar-se tot i que no ho van fer en cap moment, és la direcció de les nostres mirades una cap a l'altra que no es van deixar anar més que quan haviem de girar 360º, és la posició i el moviment dels nostres cossos. Però no només del seu, sinó també del meu. El que es reflecteix en la meva cara en aquella foto és aquella passió que un dia us deia que em feia feliç, que em feia viure i que moltíssimes vegades es deriva de BALLAR.
Aix, acabo de veure Cisne Negro i marededéu...jo no arribo a aquests extrems però entenc moltes coses de la peli!! Tot i que jo sé simbolitzar, no com la prota..jejeje