Potser és el dia que fa, o potser el dia és una excusa com qualsevol altra per sentir-se així però estic trista i no sé per què, tot em fa com molta pena.
Em feia pena jo mateixa caminant pel carrer amb el paraigües i abraçant un tros de coca de llardons perquè no es mullés.
Em feia pena un nen de la classe perquè buscava el xumet i no el trobava.
Em fa pena tot.
No hauria d'estar alegre ara que ve carnaval? Aviam si demà surt una miqueta el sol perquè un altre dia així no sé si podré resistir-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada