Comunicació

Moment surrealista del dia.
He tingut una conversa jo a dalt de l'autobús i una nena d'uns dos anys a dins d'un cotxe que hi havia al costat aturat.
Ens hem saludat, ens hem somrigut, ens hem dit "ei, m'he fixat en tu" amb la mirada i ella m'ha explicat que l'altre nen que hi havia al seu costat estava dormint (me l'ha assenyalat) i jo li he respost que sí, que l'havia entès i li he fet el gest de dormir. I el cotxe ha arrencat. Adéu.
És comunicació en estat pur, tan autèntica. Així són els nens. Purs. Tant els fa que no ens hagin presentat, ha trobat interessant explicar-me alguna cosa perquè jo li feia cas i ho ha fet. I és tan senzill com trobar un/a interlocutor/a. I la comunicació es produeix. S'esdevé.