Cuidar

Avui la meva mare ha vingut a casa meva quan jo no hi era perquè m'havien d'arreglar una cosa i, com era d'esperar, ella és així, s'ha posat a netejar mentre esperava al tècnic.
Ai, mireu, ja sé que sóc una mica nena mimada però m'ha fet il.lusió  i llavors he derivat aquest pensament al fet de que quan vius sola ningú no et fa mai res.
I entre això, i la primeveralicitat (ara calor, ara fred...uf, les hormones van boges) he començat a pensar que vull una parella que em cuidi una miqueta, que em faci sorpreses i que faci coses per mi només perquè estigui contenta...que em faci regals com el que li va fer el meu germà a la seva dona (un viatge de cap de setmana per anar a un concert del seu grup preferit...quasi plora la meva cunyi quan li va regalar...jejeje).
En fi, que no sé, que sola s'està de collons però...i això que vull ho veig tan llunyà i d'alguna manera tan impossible que em poso com melancòlica i m'entren ganes, senzillament, de deixar de voler-ho i prou.