Coincidències

Avui he anat a un lloc i entre la gent del públic i la gent de l'escenari, coneixia a la meitat i els coneixia de llocs molt diversos i he pensat, carai, sembla que hagin vingut a veure'm a mi! Jeje. Molts també haviem coincidit la setmana passada.
Doncs potser tampoc és tanta coincidència, no? Som gent que ens avenim i ens caiem bé (per això ens acabem coneixent i presentant-nos, diguessim) i que ens interessen coses semblants i per això ens anem trobant i per això anem estrenyent els llaços i ens anem coneixent entre nosaltres. Aix, no sé si m'explico, però m'agrada aquesta sensació de pertinença a una mena de grup social escampat pel món.

Per seguir una mica el culebron (que no té gens d'importància però distreu) hi havia el pare i la germana del Xulín però ell no...ejem...per sort. Millor deixem-ho estar.