6/3/11

Masculinitat

Avui he anat a una ballada super-guai-mega-genialíssima i que estavem preparant des de feia molt temps i m'ho he passat GENIAL  i més. I sobretot amb aquest dia radiant i espatarrant que ha fet.
Però vaja, la "cosa" del títol és que en els balls hi havia canvis de parella i en dues ocasions m'ha tocat ballar amb un noi que de fet, si vas a mirar, em cau malament perquè és una mica xulín i cregut i fa una mica de rabieta...però balla molt bé! De fet és ballarí. Si no professional...quasi.
I  com que balla tan bé, et sedueix ballant. Et sedueix amb masculinitat. Perquè haviem de fer voltes en una ocasió i ell en feia tipo més del compte. Fent-se el "machito", cosa que normalment em fa com ràbia però és que ho devia fer molt bé perquè em seduia, no podia parar de mirar-lo als ulls i em sentia SEDUÏDA tot i que sé que era cosa del ball, que en realitat no m'agrada ni jo a ell, res més lluny de la realitat. Però una de les coses màgiques del ball i la dansa és aquesta.
A vegades ballar és com fer l'amor.

Cap comentari:

Publica un comentari