Estava mirant el meu perfil del facebook...i, sabeu allò q t surten unes quantes fotos a la part de dalt on t'han etiquetat? Doncs he vist q eren molt guais i molt variades i he pensat que em molo molt.
Em mola com sóc i com és la meva vida...i justament per això em posa tan trista no compartir-la. Ja he parlat d'això, oi?? A sobre de solterona ja repapiejo...siésque...
És q no sé, cotillejant pel facebook tb, he vist les fotos del perfil d'una ex-companya de feina amb la seva parella i la família i tot. Tot i q és una persona que m'és igual i amb qui quasi no tracto he pensat: mira, ella així amb una vida familiar tan completeta i jo aquí solterona i hidalga per sempre (com diu ma germana) i estic TIPA!!!! Molt tipa, en sèrio.
Quan era petita vaig escriure al meu diari que volia ser gran per tenir nòvio. Pobre de mi, em pensava que això venia, que era així de fàcil, que era com créixer, que passava sol: et feies gran i trobaves parella de la manera més romàntica, fàcil i tonta, com la Sissí que fan als migdies ara a tv3...tan fàcil, tan bonic, tan lògic...tan IRREAL (per a mi).
Per nadal és horrorós ser una solterona hidalga....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I per cert, estic segure que moles!
ResponEliminaNo sé que ha passat amb el comentari anterior, el primer que he fet... el torn a posar:
ResponEliminaHola S.N.! No et vull espatllar la il.lusió, però viure en parella no significa ser feliç, una cosa no porta l'altra. Et diria que si vols trobar la felicitat la cerquis dintre teu i si ho aconsegueixes, ja aparaixerà algú amb qui compartir-la, si convé. No és or tot el que llueix. Una abraçada!
jejeje, gràcies maca! Això que dius també ho sé però justament com q ja he fet la primera part (ser feliç amb mi mateixa i molt) doncs em desespero perquè no arriba la segona tot i q ja sé q no serien tot flors i violes. És com una etapa de la vida q necessito viure i no puc...
ResponEliminaSaps, si has aconseguit ser feliç per tu mateixa ets molt afortunada... estic segura que prest o tard aconseguiràs parella, quan menys ho esperis! Muakiss!
ResponEliminahahaha!Ric pk em fa gràcia com ho expliques. De petites totes pensem que serem així o aixà. JO, per exemple, volia ser Ally Mc Beal. Penses que viuràs els mateixos amors, amb la mateixa passió, que tindràs GRANS aventures però...quan te n'adones ja has crescut i no ets la de la sèries. Et passen un seguit de coses que fan que TU siguis TU, única, coses que a vegades se t'escapen de la mà i sí, hi ha dies q et compares amb altres persones, jo tb ho faig, però no em serveix de res. per sentir-me pitjor només...i és q com diuen, les comparacions són odioses. Cada vida és diferent, i dintre del què ens passa ho intentem fer el millor possible. Tu també, no ho dubto pas...i t'acabo de fotre un rollo q no sé com acabar! hehehe! simplement dir-te que no tenir parella no és la pitjor degràcia que podries tenir! hehehe! faltaria plus...
ResponEliminael que mola és que estiguis bé amb tu mateixa. el demés, ja vindrà. O no, xò no s'ha de desesperar.
ResponEliminasi que és horrorós el nadal per una solterona hidalga! i tant que ho sé! ànims que ja s'ha acabat!
Jejeje, gràcies maques. Sí, millor fixar l'atenció sobre les coses BONES i que són REALS.
ResponElimina