Resposta

Responc al comentari de "anónimo" (ai nenes, què voleu, no ho sé posar en català i em surten les coses en castellà: lunes, comentario...).
Que si em van les dones? Doncs sí, em van, però igual com abans m'anaven els homes i un dia vaig fer una excepció; i em va agradar una dona i a partir de llavors me'n van agradar moltes més. I des de llavors crec que vaig tenir la ment més oberta perquè havia pogut fer-li al volta al pensament/sentiment o com vulguis dir-li. Des d'aleshores potser només és una qüestió d'estadística. No és que no m'hagi agradat cap home sinó que me n'han agradat molts menys i no és que no hagi volgut res amb ells, sinó que no s'ha donat la ocasió. I ara mateix, doncs m'agrada un home. Podria negar-ho però estaria mentint.
Potser algú s'ho pregunta, de fet jo també i alguna amiga meva també: què passarà si "passa algo"??? En el moment d'anar al grà, diguessim??? Doncs no en tinc ni idea. Però tampoc cal preocupar-me'n ara, no? Ja me'n preocuparé quan arribi el moment.
La inteligència consisteix en tenir un pensament flexible i saber donar la volta a les coses (i de pas em faig la xula d'inteligent, no?? jajajaja).