ESO

I no em refereixo a l'Educació secundària obligatòria no....
Em refereixo a aquell acudit que diu "- Bailas? - No - Y eso?? - Eso es mi amiga y tampoco baila".
I avui no tinc l'autoestima baixa però és un fenòmen que em persegueix des de fa anys i és el fenòmen d'anar amb una amiga guapa (sí, la que vaig dir que venia a Sant Joan i que tenia por q Ell es fixés en ella pel simple fet de que SEMPRE passa). Jo me l'estimo molt però sincerament us dic que no la trobo tan guapa!! Normal!!
Bé, doncs per sort Ell no m'ha dit res de la meva amiga (de moment...) però el meu amic sí i no és que estigui gelosa perquè el meu amic no m'agrada i m'encantaria que trobés parella i si estigués amb la meva amiga aquesta estaria contentíssima!! No és aquest tipus de gelos.
És que em fot que tots els nois que coneixen a la meva amiga invariablement han de fer el comentari de lo bona que està i lo molt que els hi ha agradat. No puc evitar que em faci MOLTA RÀBIA. Porto mitja vida aguantant-ho, i moltes vegades, sobretot quan erem adolescents, m'he hagut de sentir ESO. L'amiga lletja!! I és que hi ha hagut gent que fins i tot ens ha estat parlant a les dues EN SINGULAR!! Com si jo no hi fos, directament!! I bueno, quan dic gent vull dir TIOS. És mala educació, no?
Què voleu, a mi m'afecta! Estic cansada ja del fenòmen AMIGA i del fenòmen ESO.
Eso es mi amiga y tampoco baila. I quan anem amb ella ens convertim en ESO.
El meu amic ha passat olímpicament de dir-me res a mi sobre el que a mi m'agrada i en canvi no s'ha pogut estar de comentar que bona que estava la meva amiga i penso: ai maco, ves a cagar un rato!
Si és q al final serà veritat que tots els homes són iguals, no?
Em tornaré a fer lesbiana, eh?? Jajajja. Aix, de vegades em faig gràcia a mi mateixa.