9/6/10

Atac

Tinc un atac de baixa autoestima.
És allò que la teva raó t'intenta convèncer que no, que no ho pensis! però tens una veueta interior implacable que t'ho va repetint i no calla.
La qüestió és...i potser us moriu de riure quan ho llegiu...que al proper concert que aniré del grup d'ell que serà LA NIT DE SANT JOAN (no digueu que no és suggerent)hi aniré amb dues amigues. Una que ja va venir al de dissabte i una altra.
Bé, doncs aquesta altra té un èxit desorbitat amb els homes (fa molts anys que la conec i creieu-me: és un fet innegable). L'amiga me l'estimo moltíssim i per res del món deixaria d'anar amb ella. Però ara tinc por q ell es fixi en ella i a mi em caigui l'ànima als peus. I potser perquè estic sensible, penso q només q em digui "oh, quina amiga tan guapa" em farà molta ràbia.
No vull que passi, pel simple fet q vull q ell es fixi amb mi.
I que el meu amic encara no m'hagi contestat encara m'altera més.
I com que tinc l'atac d'autoestima baixa aquest, doncs no goso dir-li res a Ell...no puc!! És com superior a mi. Qualsevol cosa que penso a dir-li, em sento imbècil...
Grrrrrrrrrrrrrrr

3 comentaris:

  1. repetim juntes: que guapa que soy, que tipo que tengo que buena que estoy!!! que va genial ;-)

    ResponSuprimeix
  2. doncs si, fes cas a calaix!

    i si et consola, alguna situació semblant també he passat. I si, els meus atacs de poca autoestima són constants, però ens cal superar-los!

    ànims que segur que el concert anirà genial!!!!!

    i dona, atraveix-te a dir-li res, a parlar-li, no li agafis vergonya!

    ResponSuprimeix
  3. Estic completament d'acord amb el que et diuen.Crida-t'ho ben fort davant del mirall^^.
    I per què no li dius alguna coseta amb ell?Ànims,maca!

    ResponSuprimeix