Concert

Buf...com definir-ho? M'ho he passat tan bé que estic com en un núvol.
No no...no és que hagi passat res, ans al contrari: abans em feia picos i ara no, ara em fa petons de tieta a la galta ben a prop de la orella.
Però li he fet ullets (mooooolts) i en alguns moments asseguraria que ell me n'ha fet però és clar...això mai no se sap.
Hem arribat i estaven provant el so. Quan han acabat ha vingut a seure amb nosaltres i hem parlat molta estona. Ens ha estat explicant una paranoia q volia posar a la lletra d'una cançó i m'ha tocat el coll com per representar q hi feia un tall (tenia a veure amb el q deia...) i jo m'he esgarrifat.
Sí, ara sé que sí que m'agrada de veritat i em bategava el cor molt fort tota l'estona que estava al meu costat.
Després ens hem abraçat molt fort. Jo estava una mica freda per l'airet i ell era com una estufa i jo no volia deixar aquella escalfor mai.
M'ha dedicat una cançó perquè les meves amigues li han demanat (avui era el meu sant...sí sí, gràcies, gràcies). I li he dit que gràcies i ell m'ha dit que això les meves amigues que pensen en mi i jo li he dit "i tu" i m'ha dit algo "....pensar en tu" però no sé a què es referia. I si volia dir que ell pensaria en mi?? No hi ha res que ara mateix voldria més en el món. Que ell pensés en mi. En alguns moments penso en dir-li que jo sí que penso en ell. Però en altres se'm treu del cap perquè no sé, perquè penso que ell mai pensarà en mi "així". Jo no me'l trec del cap ni del cor...