Bueno...doncs la veritat és que no em va fer ni cas. Saludar-nos i prou.
Molt soso per ser la nit de sant joan. Van acabar el concert i van marxar, res, pimpam.
La part bona és que va venir EL MEU AMIC. Sí sí, el q també és amic seu. I bueno, vam parlar una mica i vaig arribar a la conclusió que potser que ataqui una mica més o li digui algo perquè si no, es quedarà en el record del que mai va ser. I si potser mai pot ser el q jo voldria en aquests moments, potser sí q pot ser algo. El q no vull és q hagi sigut no-res.
El que realment em posa trista és q ahir no em va sorprendre res. Bé sí: negativament.
I li vaig enviar un missatge i no em va contestar(després del concert). Snif.
Però, ah! El concert va ser xulissim!!! I m'ho vaig passar molt bé!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No t'hi capfiquis.Si tingués la vareta màgica per entendre els homes te la deixaria,però no la tinc.I mentre els intentem comprendre el millor és passar-s'ho bé i anar visquent sense dependre de si t'ha vist o no.No saben els que es perden!^-^
ResponEliminal'important, passar-t'ho bé!
ResponEliminai si, que per tu no quedi! si ha de ser, serà