Finalment no he fet ni una cosa ni l'altra. Com? Us preguntareu...no?
Bé, doncs li he enviat un sms (vale, vale, li he dit algo!) dient-li que si tenia algun plà interessant per aquest vespre, que havia estat tot el dia tancada a casa. Dir això és una mica neutre-impersonal, no?
De fet, igual que quan vaig anar al seu concert d'aquell altre grup, no tenia ganes de sortir. Fins a últim moment no he decidit si li enviaria el missatge o no...l'he enviat com si diguessim, sense haver-ho decidit.
Bé, m'ha contestat que estava amb la família i que salut. Penso mira...una conversa curta i intrascendent però q posa un punt de llum, no trobeu? Aix, si sabés que pensa en mi...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ai S.N. em costa tan d'interpretar el llenguatge dels homes^-^...
ResponEliminaànims i endavant! segur que és un pas més, anar fent!
ResponEliminaDona, maria, en aquest cas no costa d'entendre: no podia, senzillament! No?? Tranquil.les, q per divendres el torno a convidar a un concert que vaig jajajaja.
ResponElimina