26/6/10

Dualitat

Ara penso que:

1) M'agradaria trucar-lo, quedar amb ell, simplement xerrar-hi com dijous. Haver-lo convidat a l'obra de teatre que vaig anar a veure ahir (permeteu-me l'incís de convidar-vos al Llantiol a veure Comedy tonight) i dir-li "em véns de gust" o coses que he pensat sobre les seves cançons...

2) Vull deixar passar el temps, anar molt a poc a poc i deixar que le coses flueixin i es construeixin soles. Fer cas a l'instint que em diu que m'esperi, que ho deixi reposar, fermentar...que realment no sé què em trobaré. Que diu el meu amic que ell és "així" i que potser em farà patir i que tindré un altre taradet a la meva col.lecció i jo ja n'estic tipa, vull estar bé, tranquil.la i sense patir.

Finalment la conclusió és que tinc ganes de fer-me cas i l'instint em diu q m'esperi, que diumenge que vé ens veurem i que tard o d'hora tornarem a parlar i que sempre sóc a temps de dir-li el que li vull dir, no cal que sigui ara; potser a deshora, potser seria sembrar en terra no prou llaurada...espera't, espera't...les coses ténen el seu moment.

El fet de tenir tantes ganes de parlar-hi però no voler-ho fer fa que s'accentuin les ganes que tinc que ell em digui alguna cosa. Però ésclar...això no puc controlar-ho...en fi.

3 comentaris:

  1. Tot un testament de sentiments... Ara amb el cap ara amb el cor... Una col·lecció de reflexions. Crec que fas bé de prendre't la vida d'aquesta manera. Però ja saps que per viure no s'hi valen els consells -consti que jo no te'n dono cap-, tampoc no hi ha manual d'instruccions...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  2. doncs avui et diria que et llencis, que si tens ganes de veure'l, que t'arrisquis. però no t'ho diré. les teves decissions són les que valen, les que has de seguir, perquè és el teu cor el que està en joc.

    segurament, jo tb m'esperaria

    ResponSuprimeix
  3. Aquestes dualitats sempre ens confonen...em sembla que faria cas als meus instints.De vegades no s'equivoquen^^.

    ResponSuprimeix