Sóc conscient que em monto la pel.lícula amb la més mínima xorrada però m'agrada quan una "història" em sorprèn. I perdo la il.lusió del tot quan una història deixa de sorprendre'm.
Ella ja no em sorprèn.
Ell sí.
Resulta que li ha dit el que li vaig dir a l'sms a un col.lega seu (amb qui avui he parlat i m'ho ha dit). Val, sóc conscient q no vol dir res, però m'ha fet posar contenta, m'ha sorprès...es manté la il.lusió, el caliu.
Estic nerviosa, contenta, il.lusionada per dissabte tot i ser consient que el més segur és que no passi absolutament res de res (amorosament parlant, diguessim). És més, potser no em fa ni cas, com passa alguns dies...però buenu.
He fet meva aquella frase que diu que d'il.lusió també es viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
tens una cita dissabte?
ResponEliminaui, ui, ui! jejeje, disfruta i passa-ho bé! i no cal que passi res, simplement una bona estona! i ja aniràs veient per on van els trets.