29/6/10

Incongruències

Ahir vaig decidir que no li diria res.
I ja li he dit ara per divendres. Ho enteneu? Jo no. Però ho he fet. Au, ja està.
He estat parlant amb una amiga i mira, m'ha convençut i fins i tot m'ha redactat e missatge i com que m'ha semblat bé...uix! Se m'ha enviat!!
Encara no m'ha contestat però penso que ja ho farà o fins i tot m'il.lusiono pensant que potser em trucarà...
Deixar-se sorprendre és una actitud, oi?

3 comentaris:

  1. si, si, t'entenc!
    la gràcia és que no cal entendre-ho. passa.

    és una actitud fantàstica! xò tb està bé no esperar res (aquesta és ben difícil, xò si no esperes res, et sorprendrà!)

    ResponSuprimeix
  2. A mi també em passa!El dit sempre apreta i el missatge s'acaba enviant^-^jejeje.A veure si et contesta aviat,creuaré les dits^^.

    ResponSuprimeix
  3. com diu la maria, els dits no hi entenen de pors i vergonyes. Ben fet!

    ResponSuprimeix