Responent també al comentari del post anterior (comentaristes, encara que sigueu poques m'inspireu).
No cregueu que això de fer coses contradictòries i d'anar un pas endavant i dos enrera és patrimoni dels homes...les dones també fan exactament el mateix.
Però això m'ha dut a pensar que potser part del "problema", de les contradiccions que es presenten en el comportament dels altres, potser és la nostra interpretació de les seves accions.
En el meu cas ja us vaig dir que el fet que em fes un petó o que estigués content que l'anés a veure no volia dir res perquè tot això ja ha passat quan ell tenia parella i a mi no m'agradava ell sinó la susodicha parella...
Llavors realment potser mai he fet cap pas endavant...bueno jo sí però ell no. Per tant no en pot fer cap enrera tampoc.
I no només ho penso per mi sinó per una amiga que està "no sortint" amb un taradet (pon un tarado en tu vida!!) i de vegades s'emporta "xascos" perquè realment ella dona una interpretació diferent d'ell (no sé qui s'equivoca) a les coses que passen entre ells dos...ara no us ho explicaré perquè és un lio però mira...avui he pensat en això....
Amb la meva feina he après a no interpretar massa, a no jutjar, a intentar veure els fets tal com son...i només constatar-los com a tals. A la "vida" no es pot fer així tan radicalment però a vegades va bé, no et frustres tant ni tan sovint.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
completament d'acord, millor no pensar-hi. Però és gairebé impossible no fer-ho.
ResponEliminaànims i endavant! estant al seu costat, fent-te conèixer i fent-te valer
No en tinc ni idea de com es fa^-^.jejeje
ResponEliminaPerò tu ho fas molt bé S.N.!Tu endavant!