Avui només tenia ganes d'arribar a casa, el món exterior em posava de mal humor.
He anat a veure el meu veí que feia una xerrada i continuava moníssim i després no podia deixar de pensar en ell i volia marxar a casa i marxar a casa i marxar a casa. Però no pas PER ELL ni per si el veia ni res sinó per estar amb mi mateixa i pensar en ell i fer cara de pava i tenir ganes de plorar i sentir-me recollida i a prop seu que és dintre meu...
Tinc la sensació estúpida que no m'agrada sinó que ens agradem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
potser et sona estúpida xò jo la trobo una sensació genial.
ResponEliminaJa, rits, jejeje, dic que és estúpida perquè ve i va i perquè és mentida...b, o no...no sé, necessito una til.la em sembla...
ResponElimina