18/1/12

Mono

Avui he vist al meu veí a la seva cuina des de la meva. Primer ell no em veia i estava allà parlant amb la seva companya de pis.
I jo el mirava. M'encantava aquesta sensació d'espiar...com la que tenia quan tenia 14 anys i estava tan enamorada d'aquell nen de la meva classe. Quan me'l podia mirar era feliç.
Tenia vergonya de veure'l, tenia la sensació que em posava vermella i se m'ha accelerat el cor. Si encara serà veritat que m'agrada, tot i ser una TOIA. Aix...amb el dia tan completito que he tingut...
Aleshores m'he posat a pensar, dintre de la meva vergonya: que mono és...que mono...i de reüll he vist q picava al vidre per saludar-me i jo l'he saludat distretament, primera perquè no m'ho esperava i segona perquè de seguida s'ha girat clar...jejeje. O sigui que la sensació de QUE MONO s'ha incrementat.
Ai, que mono...
A més que sento encara que em dóna energia, quan arribo a casa em sento com la protagonista d'una peli. M'agrada el veí...és com de pel.lícula.

1 comentari:

  1. jajaja de menuda jo també tenia un veí al que espiava... entenc eixa sensació de sentir-te de pel·lícula! :)

    ResponSuprimeix