Confiança

Buf, qui espera desespera.
Continuo tova.
I aquest Toia no té intencions de fer res de res...Ja han passat 2 caps de setmana més. Està clar q passa de mi.
Voldria actuar, però voldria fer una actuació efectiva i clar, això no es pot saber.
O potser ara justament és el moment d'esperar i no fer res perquè ara estic ansiosa i ho faria amb la meva personalitat alternativa, ara l'actuació la faria la Jo que no sóc Jo.
Esperar em posa trista quan no veig resultats i no puc fer ni dir res.
La confiança flaqueja.
El oraculo del sur obrirà els ulls i em tirarà el raig (heu vist la historia interminable, no? jeje).
He de treballar la confiança però...com? No estic gens confiada i això em fa estar ansiosa.
A.D.V. (asco de vida)