Confiança 2

Mecaguen...havia escrit una bona parrafada i se m'ha borrat no sé com...quin fàstic.
Bé, deia que vull deixar d'estar en aquest estat de depressió però no sé com...
Ahir estava de superbaixón i no vaig anar a un lloc on anaven els meus amics.
Endevineu què: el meu veí també hi va anar.
Si jo hagués estat normal hi hauria anat i mira, potser ens hauriem trobat. D'això se'n diu naturalitat.
I de fet, el meu estat no és per ell, de fet ja em comença a ser igual i està MÉS QUE CLAR, per molt que diguin, que la seva atenció no està posada en mi. I si intento que l'hi posi, l'únic q aconsegueixo és sentir-me PLASTA.
Aleshores entra en joc el TEMITA: la confiança...no fer res i confiar en que les coses passaran i s'esdevindran. No puc, l'angoixa em supera.
Demà hem quedat per al sopar que no vam fer dilluns passat. I no estic contenta. Hauria d'esatr contenta i confiada. Doncs estic nerviosa, irritable i pensant que la cagaré. Em fumaré un flai abans que vingui jajajaja. Bé, sort q hi haurà la meva amiga, intentaré no parlar del tema...distreure el meu cervell...no us penseu, ja ho intento ja: avui he somiat amb el XULÍN!!
Primer estavem en una casa així, tot un grup de gent i ell estava al meu costat i se'm tirava a sobre com posant-se tendre...però b, sense q passés res, diguessim, però estavem tontejant: jijijijajaja. LLavors venia més i més gent i a mi m'era igual, estava com de subidon i ell deia que se n'anava i jo em posava a jugar a cartes amb gent i ell estava marxant però llavors deia que al final no se n'anava i tornava i s'asseia al meu costat. Jo sabia (als somnis som tan poderosos...) que ell es volia liar amb mi però que per alguna cosa creia que era millor que no. Però em bastava amb saber que SÍ que volia i em veia capaç de provocar-lo i de fer cara i posat i actitud de "ah, no et vols enrollar amb mi? molt bé, tu mateix, jo aquí estic tan sexy com sóc...". Hauria d'aplicar aquest pensament a la vida real.
Però no puc.
Crec que també tinc massa petonitis i massa follera...i això em fa estar massa ansiosa. Tanta castedat no pot ser natural home...
A.D.V.