A cagar, home...tinc ganes d'estar contenta i de tornar a fer el que em dongui la gana.
Ja n'hi ha prou de dramatitzar d'aquesta manera.
I avui ja no pensava en aquella noia que fa dansa amb mi i que no m'agrada però em mira molt i just avui ha tornat a venir quan potser feia un mes que no venia. Cada dia pensava: tornarà? I avui que no hi pensava ha tornat...ves per on.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
qui sap el que ens espera a l'altra cantonada... a estar contenta si senyora!
ResponEliminaDoncs ja som dues!!!! ;)
ResponEliminaesclar que si!!! això si, com t'ho fas? jo tb vull sentir-me així! deixar enrera i mirar endavant!
ResponEliminarits, la veritat és que venia amb l'autobús pensant en la mateixa pregunta que tu m'has fet. No sé com m'ho faig ni per què no puc estar sempre així...s'hauria d'aprofundir en la meva psicologia...
ResponElimina