Al final em preocuparé en sèrio.
Venia cap a casa des de casa mons pares pensant que no, que està clar que no li interesso perquè si no m'ha dit res després de 3 setmanes que fa que va venir a casa a dormir i, és més, ha rebutjat l'oferta de quedar per part meva...bé, això, que està clar que no té interès en mi en aquest sentit.
Però obro el correu, llegeixo el comentari a l'anterior post de la rits (merci ;)) i em convenço a l'instant que quin mal hi ha en que no li agradi, això sempre pot canviar i potser no li interesso de moment com ella no m'interessava al principi, no?
Però alguns amics m'han dit que no, que no li digui res més perquè clar...i jo penso,però per què no? No li he fet res de mal, no? I que jo sàpiga li caic bé i ha quedat amb mi ja algunes vegades, no hi ha cap mal en voler quedar amb ella. Entendria que em diguessin que no li estigui a sobre però si fa 3 setmanes que no ens veiem. Això no és estar a sobre de ningú.
Volia prendre'm la setmana que ve de dol, quan estava convençuda que ja tenia la carbassa a la col.lecció (és a dir, fa una mitja hora) i volia pensar una solució per deixar de patir ja les carbasses, és que em fa molt de mal!!
Jo ja intento no fer-me il.lusions fins que no veig que l'altra part fa alguna cosa però és que aquesta vegada ho havia fet molt bé :va ser ella la primera primeríssima a fer coses!! I jo no vaig reaccionar fins a unes quantes coses fetes i ara resulta que sóc jo la que li va al darrera...
I em sento com sola perquè tinc la sensació que ningú ho veu com jo, potser és que no m'explico o que estic vivint una irrealitat.
M'agradaria que algú proper em digués: ella s'ha mostrat interessada en tu, segur que en el fons li agrades . Alguna pepita grilla però amb coneixement de causa.
Per què continuo tan dèbil???
Sant Boi....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sóc ningú proper, i no et puc dir el que no sé, però... jo et diria que no et quedis res dintre teu, que quan tenguis l'oportunitat digues-li el que sents. Que a la llarga t'alliberarà, sinó sempre estaràs pensant si hi hagués pogut haver alguna cosa més. Llavors poden passar dues coses... val la pena arriscar-se? o és millor viure de somnis? Tampoc córrer pressa, però potser cal pensar-hi. I anima't, segur que si li agrades et vol veure contenta, i sinó, no saps mai que s'enamorarà del teu somriure. Ja t'he amollat el rotllo... em sap greu, una abraçada!
ResponEliminaRes de rotllos, t'ho agraeixo, Ventafocs!! Però per dir-li algo l'he de veure!! I aquí està el quid de la qüestió!
ResponEliminaEstic amb la ventafocs. ANima't, estigues contenta. I pregunta als teus amics perquè et dieun això. No t'ho quedis a dins. Si són els teus amics et diran el perquè, tan sigui perquè saben alguna cosa més o perquè creuen que és el millor per tu.
ResponEliminaI com et deia, si no tens un no rotund, si no saps del cert que no li agrades, quin mal hi ha? sols anar caminant. Sols apropar-t'hi, amb mesura, t'han dit que no li agrada que li estiguin a sobre, però sense deixar de jugar.
col·lecció de carabasses? ho sento, però en això segur que et guanyo!!!!!!!!!!
Hola! Crec que t'expliques perfectament, però no t'hi capfiquis més. Per què no li has d'agradar? Per què fa 3 setmanes que no saps res d'ella? No és motiu, jo almenys ho veig així. Que no et truqui o no et vegi no vol dir que no en tingui ganes o no ho vulgui fer. Molts cops passa que cap dels dos es llança. Estic amb Ventafocs, si creus que ho necessites, explica-li el què sents per ella. Jo ho vaig fer, em van donar carbasses, donat que era una situació mooooooooooooooolt complicada, però fer-ho em va ajudar molt. No tens perquè perdre-la. Tu no et rendeixis! Ànims!
ResponElimina