Bé

Teniu raó, vull estar bé i estar contenta. Jo no sóc així, tan pessimista i tan cara nyú...per què em sento així? Tan trista i tan com si s'acabés el món??
Jo penso (ara m'autopsicoanalitzo) que no purgo només això sinó que "aprofito" per estar trista per coses anteriors que m'han fet mal i que no sé, també per voler estar bé, les he com deixat passar massa ràpid.
Bé, no sé, però tinc ganes d'estar contenta i de treure-li ferro a l'assumpte i de pensar que, de nou teniu raó, que tres setmanes no son res ni tres mesos, i que jo què sé què passarà. Fins ara ha sigut guai, no? Poden tornar a passar coses guais i no fa falta que siguin totes en dies consecutius, a que no?