Fi

Estic bastant convençuda que DE MOMENT (tampoc cal que siguem tan pessimistes) la noia balladora no té interès en mi. Li he donat moltes oportunitats per demostrar-ho i no ho fa.
Bueno, la  propera vegada encara hauré de donar méeeeeeés marge a que l'altre actui abans de fer-me il.lusions de res. Perquè cony, aquesta vegada en vaig donar, eh?? Va fer ella les 4 o 5 primeres accions sense que jo no li prestés pràcticament atenció i quan m'hi poso resulta que m'ha d'ignorar.
Sabeu què? M'agrada moltíssim però  no tinc ganes  d'estar pendent de ningú per molt que m'agradi. Vull estar bé i tranquil.la i si amb algú he d'estar, la cosa ha d'anar rodada. Com que no hi va, doncs se m'estan treient les ganes d'estar amb ella. Ara ja no vull. No voldria estar amb una persona que es veu que m'ha de fer cas només quan hi ha lluna plena o no sé, quan bufa el vent de ponent.
No, jo necessito que em facin més cas, que em responguin, que em corresponguin. I sigui el que sigui, no em sento corresposta. Gens. I no m'agrada.
M'he passat el cap de setmana somiant en ballar amb la profe de dansa. Aquest tipus d'amors van bé per oblidar-se de tots perquè tenen tan poc a veure amb la realitat...I demà torno a tenir classe. Que bé!