Dilema

Tinc un desequilibri.
Cap problema.
El desequilibri és el primer pas per aprendre.
Tot i que s'ha de tornar a arribar a l'equilibri per haver après, és clar.
El dilema i el desequilibri és entre ACTUAR i ESPERAR que l'altra part (en aquest cas, és clar, la noia balladora) actui.
No sé què he de fer. Si hi penso em sento paraltizada.
Si decideixo actuar m'envaeix la sensació que em faré pesada, que es cansarà de mi, que se'm veurà el llautó, que em dirà que no...
Si decideixo esperar aleshores  no puc parar de pensar que no em dirà mai més res i que tal dia farà un any que vam quedar, que no pensa mai en mi i que li importo un rave.
No acabo d'entendre per què ha decaigut la cosa, tot i que segons una bona amiga amb qui vaig parlar en realitat no hi ha hagut prou cosa com perquè hagi decaigut, però és la meva sensació.
De venir a la meva festa d'aniversari a les tantes de la matinada i de venir a dormir a casa meva a no veure'ns potser en un mes...ja, la meva amiga té raó, no és per tant. Entre una cosa i l'altre de les esmentades també va passar potser un mes entremig.
Potser tinc una percepció del temps massa precipitada. En altres camps també és un tema que m'estressa: el temps. La sensació que el temps se m'escapa, que no en tinc mai prou i que passa massa depressa.
No, si al final l'autoanàlisi em portarà a l'arrel del problema i tot...