16/10/11

5x1

1) Conversa amb una amiga que em relaxa de la por màxima i em fa veure coses com per exemple, que potser la que no volia anar a soles amb ell era jo (per por) i coses que ja sé com ara que no he de pensar ara dirà...ara farà...quan ho faci, en tot cas, ja me'n preocuparé.
2) Decideixo trucar-lo com si res (si és que no ha passat res!) i li dic que només som dos al final. Ell, tan natural, net, transparent i pur com és (i com m'encanta que sigui) em diu que aviam si no sabrem què dir-nos si només som dos!! Jo tot un dia menjant-me el tarro i ell ho sintetitza en aquesta frase tan simple i que es contesta amb un "no home, no!". I de què parlarem? -diu- de la vida -es contesta a si mateix-. Em truca més tard perquè estava treballant i diu "així què, quedem o no?" i jo li dic "sí" i diu "ah vale" com si res, tan tranquil.lament i feliçment.
3) Anem d'excursió tots dos més feliços que uns gínjols. I tant que sabem què dir-nos, no callem ni un moment. Si ens passem la vida parlant pel xat i sabem què dir-nos, reconxo...
És molt tendre, em sento tan bé, tan tranquil.la, m'agraden tant els nostres temes de conversa i tot és tan fluïd i fàcil i bonic...Llàstima que el truquen que té una reunió i hem de tornar de seguida. Però haviem arribat al lloc i estavem allà asseguts, mirant el paisatge, xerrant, rient...voldria estar sempre així..aix...
4) Ens acomiadem i com sempre, pregunta quan ens tornarem a veure: que si la setmana que ve pujo l'avisi. Com vol que no l'avisi si pujo per veure'l a ell?? M'agradaria fer-li un petó de comiat. Però no ens toquem. Boh.
5) Punt i apart. La Noia Balladora contraataca i ara només em parla pel xat per explicar-me les seves penes. Per dir-me que ha anat a viure fora i que està molt enyorada i que vol tornar. I em contiuo preguntant: i per què m'ho explica A MI?? Si tampoc som tan amigues, jo no li he explicat res íntim excepte el que sentia per ella...jejeje...M'agrada però em fa molta por perquè a la mínima ja em torno a penjar d'ella. De fet ja hi estic pensant i ja estic "esperant" que torni a xerrar amb mi. Jo no penso xerrar amb ella perquè ja em fa prou mal com per a sobre anar-lo a buscar però no puc negar que m'encanta...

2 comentaris:

  1. quines històries tan xules que vius, eh! ja suposo que tu no ho vius precisament així,xò t'ho havia de dir. son moments intensos!!!
    a seguir-los vivint

    (a això si, la noia balladora,...aire, que vol dir vent.. vaja crec jo, tu mateixa)

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies rits!! Bueno, no sé si les qualificaria de "xules" però la veritat és que em donen vidilla...l'únic q m'agrdaria és que acabessin bé alguna vegada.
    I la noia balladora...aix, faig el que puc!! Però tens raó, no em convé GENS.

    ResponSuprimeix