Rara

No sé, la teoria d'esperar i deixar passar el temps aviam què passa és molt maca però la pràctica és molt difícil. Després d'haver estat parlant de tot el que sentia, ara em sento buida de no poder-ne parlar. Bé, puc però no vull perquè ara ja no té sentit.
Miro una foto que tenim d'EL MOMENT. Quan ens vam partir un "San Francisco" i uf, vull tornar a aquell moment i vull que passi el q tots dos voliem q passés aquell dia!! Cada cop que ho penso...no pensava que ell volgués res, és q ara se'm va transformant la visió de tot el q ha passat perquè hi afegeixo l'element q ell tb volia. Jo no hi estic acostumada a això...
I ara, per deixar passar el temps es necessita temps i estic impacient i capritxosa perquè vull el q és meu.
Però clar, em poso al seu lloc i tb entenc q ara està bé amb l'altre i ha de viure això.
Ara els del grup han quedat per aquest diumenge i jo no puc anar perquè sóc fora, quina ràbia. I ell diu q si jo no vaig, tampoc va...q mono, no??
Estic rara.