L'altre

Sempre apareix algú altre quan jo estic pensant en algú. Arribaré a pensar que tinc poders.
Si vols lligar només has de fer una cosa: agradar-me a mi  i lligaràs en el termini màxim d'un mes!!
El Nenet, després de que li obrís el xat i em digués que m'estava esperant...q mono...m'explica que hi ha un que li ha dit que ell li agrada i q ell (el Nenet) no sap què sent perquè s'ha liat amb algun tio però diu q així més sèrio...no sap...
B, total, q (ho veieu, no?) acabarà amb aquest i jo ja m'estic buscant algú altre com sempre. Allò que deiem.
Tinc una vida buclada que es repeteix i es repeteix.
I em posa cada cop més trista.
Tothom es pensa q tinc possibilitats perquè jo em prenc les coses així...però és mentida, mai en tinc!! I és que estic tan summament cansada...no puc més...no sé què he de fer....
Sort que no puc anar al poble en els tres propers caps de setmana...aviam si me'l trec una mica del cap.
Però per què sempre ha de ser tan dramàtic i, sobretot: per què sempre ha d'haver-hi una tercera persona que em pren el lloc?? No m'estranya que em torni cada cop més gelosa...
Podria no passar res però simplement que no se n'anessin amb un/a altre?? Si més no de seguida??
Uf