4/10/11

Repetició

Heu sentit la teoria de la repetició?? Bé, no és que sigui una teoria en concret, simplement és una cosa que es diu…que un dia a la vida ens passa algo i llavors ens quedem com allà sense haver-ho resolt del tot i actuem com si encara estiguessim allà, en aquella situació. Crec que ens passa més sovint del que voldriem.


Jo crec que em passa. Crec que actuo sempre com si “l’altre” fos la meva primera nòvia. I actuo sempre com quan jo no podia parar de parlar-li perquè l’angoixa de separació em MATAVA i em sentia pesada i no podia fer-hi res i ella no m’ignorava però estava molt distant i freda i era el paradigma del que deia al post anterior: jo estava absolutament enganxada a ella amb LOCTITE i ella, com més m’enganxava jo més es desenganxava i més distància posava entre nosaltres (a part de la geogràfica que ja hi havia). No sé, penso que em va fer tant de mal aquella experiència que potser sí que realment no l’he superat, només hi he après a viure.

Per això m’angoixo tant amb els “amors”. No sé, no ho puc resistir.

Ahir vaig parlar amb el Nenet i tot i que no sigui exactament un “amor”, no sé, ara penso en ell i és amb qui tinc ganes de parlar cada dia. Bé, ara ja no perquè ja no em fa cas però em sento rebutjada i em sento, com sempre, que no he sigut prou com per omplir a l’altra persona, i que l’altra persona sempre tria alguna altra cosa o persona que no sóc jo.

Només un cop no m’he sentit gens així i va ser l’únic cop, jo crec que algú es va enamorar perdudament de mi. Llàstima que jo no, i mira que ho vaig intentar. No pot ser tan difícil coincidir…és desesperant.

Si algú s’hi entreté, pot comptar de quantes històres he parlat en aquest bloc en un any i picu o dos…ai, no sé quan fa que el vaig començar. Però és que totes són com la mateixa història.

Em faig pesada a mi mateixa!

Cap comentari:

Publica un comentari