23/10/11

Tard

Ahir vam tornar a parlar, ell tenia ganes de seguir parlant "del tema" tot i que deia que no perquè estava amb l'altre.
No sé, diu que ara és massa tard i que tan de bo haguessim parlat abans i potser té raó i no haguessim callat. Li vaig preguntar quan havia callat ell i em va dir que el dia del teatre, el q van venir a barcelona i jo li vaig deixar llegir AQUEST post sobre ell i diu que li va agradar molt, que s'havia emocionat i tot.
Però que és massa tard.
Jo també ho penso perquè no tinc ganes de que hi hagi algú altre pel mig UN ALTRE COP, ja ho he viscut massa sovint això. I li vaig dir que deixessim el tema i que només en tornariem a parlar si ell volia. Jo vull seguir com fins ara, sense parlar explicitament d'amor. Només visquent-ho.
Estic contenta i trista alhora. Contenta perquè sé que hi havia algo, que jo li agradava una mica i que hi va haver moments que em va desitjar i que el joc era mutuu. I trista perquè és massa tard i potser mai arribarà a ser real aquest sentiment que hem sentit mutuament però hem callat.
Tinc moltes ganes de veure'l però no podré fins d'aquí molt...

2 comentaris:

  1. m'acabe d'emocionar llegint el teu blog! És super bonic, original i sincer... està carregat de sentiments.
    No et preocupis per ell, no penses quan tardaràs a veure'l així quan ho tornes a fer disfrutaràs més d'ell.
    Et seguisc! :D

    ResponSuprimeix
  2. Que bé!!Gràcies!! D'acord, intento no pensar-hi i que tot flueixi i sigui el q sigui quan sigui...aix...

    ResponSuprimeix