10/9/12

5 minuts

Sembla una broma, però cinc minuts després d'escriure el post anterior em va contestar.
El resum és que, ella, sí que tenia ganes de quedar amb mi però finalment no va venir perquè no li anava bé.
No sé, suposo q tb estava molt nerviosa perquè no havíem parlat després de La Conversa i no sabia com reaccionaria quan li digués de quedar o algo...però està clar que vol continuar quedant i de forma normal...no sé.
El que em fa por realment és que tot l'esverament i tot el que va passar la setmana passada es quedi en un no res. No entenc per què no vol acceptar que està passant.
Però mira, és el seu problema. Jo ho tinc clar i si algun dia ella l'hi té, ja m'ho farà saber.
El discurs està molt descompensat. El meu, simplement és "ei, m'agrades" i el seu és "sí però no perquè sí però no perquè al final sí però i si tal, llavors no perquè clar no ho sé depèn del dia potser de vegades igual o deixem-ho estar".
Ahá.
Demà hem quedat per anar a la mani, no sé però amb molta gent, ja veurem...la veritat és que em fa una mica de mandra i tot. M'agradaria oblidar-me d'ella i no sé, tornar a quedar un altre dia no-se-quan.
M'agradaria estar com quan vam quedar per primer cop a l'estiu i vam tornar de la muntanya i no sé, vaig marxar a casa tan contenta pensant en lo perfecte i genial que havia sigut. Aix, puta C. ...

Cap comentari:

Publica un comentari