Atac

Tinc un atac d'inseguretat i de baixa autoimatge però de bon rotllo...aviam si m'explico.
És aquell fenomen de mirar-te al mirall o en una foto i pensar: queeee feeeeea!! Però en el fons no és q et sentis inferior, és com acceptar la realitat...
No estic angoixada ni preocupada però tinc aquella sensació de: com li puc agradar amb lo fea que sóc? Però a l'instant següent...continues tal qual i et pintes els llavis i et pentines...vaja, fas el que pots...
Com deu ser ser guapo?? Ja sé que els guapos són els raros però els q no ho som (i som normals, va, ara tampoc ens passem) i hem d viure amb els nostres pèls escabellats i les nostres ulleres fins al melic i els nostres mitxelins...tenim molta feina!! I a sobre ens hem d'estimar! Jejejeje
Per cert, demà hem tornat a quedar amb la C. Aix. Us explicaré.