Esverament

Esverament extrem.
Ahir res, va ser una no-cita d'amigues com era de preveure tot i que no vaig aconseguir saber per què està tan esverada, diu que per res, que deu ser el canvi de temps i que no li passa res i tal.
Jo volia que m'ho digués, més que res perquè em parlés d'algú altre i jo pogués deixar de flipar-me...
Fins i tot li vaig preguntar: que estàs enamorada? I va riure i no va dir res, ni que sí ni que no. En realitat m'agradaria (ejem, no és el que més m'agradaria però ho preferiria a aquest sin-vivir) que em parlés d'alguna altra tia i així jo em podria situar en el meu lloc "d'amiga". Però res, no vam aclarir res.
Vam estar bé, sí, bé...però jo estava massa nerviosa i massa impacient i massa...no sé...a més se'm va fer molt curt perquè com que les darreres vegades havíem estat tantes hores juntes....
I ara...uf, no sé prefereixo no parlar-hi perquè estic massa nerviosa i estic lluça i tinc por de ficar la pota i delatar-me i que es torni a agobiar i que tot se'n vagi a la merda...encara no, almenys.
He de tenir més paciència però estic massa esveraaaadaaaaaaa.
Bé, aquests dies intentaré estar-me quieteta.
El que m'ha esverat més és que vaig tornar de vacances i va començar a parlar-me cada dia pel xat i ahir em va dir de quedar en plan: ara mateix. I llavors ja va destruir totes les defenses.
Val. Estratègia: parar i estar-me calladeta.