2/9/12

TAN bé


Me voy a dar una hostia…que fliparé.
A l’estiu ens hem vist un parell de cops amb la C. i ha anat TAN bé, hem estat tan absolutament bé que ni tan sols he tingut la oportunitat de rallar-me pel tema.
Tan bé que fins i tot després de l’últim dia em va enviar un sms per dir-me que s’havia sentit TAN bé…i avui m’ho ha tornat a dir pq només arribar a casa hem començat a parlar pel xat i encara no hem parat.
I em diu que està tan emocionada i tan contenta i que se sent tan bé de la vida i que no sap què sent i és aquell moment en què penso: aviam, de què estem parlant??
I estic fent un esforç titànic per no flipar-me i per preparar-me per adonar-me en qualsevol moment de que no estem parlant de nosaltres.
…diu que no t’has de flipar abans de conèixer una mica “l’altre”. Bua, qui és l’altre??? Quin drama…

7 comentaris:

  1. Jajaja, ai, rellegeixo el post i em faig gràcia a mi mateixa...sobretot perquè el post anterior es deia "relax". Doncs s'ha acabat el relax, au!

    ResponSuprimeix
  2. doncs gaudeix del TAN bé, que mola molt sentir-lo i no t'avancis a la hostia. Si arriba doncs ja en parlaràs en el seu moment. Ara no toca! jejeje

    ResponSuprimeix
  3. No et posis la tirita abans de la ferida!!!

    ResponSuprimeix
  4. tot és TAN relatiu... que no se sap mai! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això dic jo, ja veurem què passa...ommmmmmmmmmmmmmmm

      Suprimeix