Me voy a dar una hostia…que
fliparé.
A l’estiu ens hem vist un
parell de cops amb la C. i ha anat TAN bé, hem estat tan absolutament bé que ni
tan sols he tingut la oportunitat de rallar-me pel tema.
Tan bé que fins i tot
després de l’últim dia em va enviar un sms per dir-me que s’havia sentit TAN bé…i
avui m’ho ha tornat a dir pq només arribar a casa hem començat a parlar pel xat
i encara no hem parat.
I em diu que està tan
emocionada i tan contenta i que se sent tan bé de la vida i que no sap què sent
i és aquell moment en què penso: aviam, de què estem parlant??
I estic fent un esforç
titànic per no flipar-me i per preparar-me per adonar-me en qualsevol moment de
que no estem parlant de nosaltres.
…diu que no t’has de
flipar abans de conèixer una mica “l’altre”. Bua, qui és l’altre??? Quin drama…
Jajaja, ai, rellegeixo el post i em faig gràcia a mi mateixa...sobretot perquè el post anterior es deia "relax". Doncs s'ha acabat el relax, au!
ResponEliminadoncs gaudeix del TAN bé, que mola molt sentir-lo i no t'avancis a la hostia. Si arriba doncs ja en parlaràs en el seu moment. Ara no toca! jejeje
ResponEliminaJa, no...si estic molt bé...:D
EliminaNo et posis la tirita abans de la ferida!!!
ResponEliminaJajaja molt bo, hi pensaré!
Eliminatot és TAN relatiu... que no se sap mai! ;)
ResponEliminaAixò dic jo, ja veurem què passa...ommmmmmmmmmmmmmmm
Elimina