28/9/12

Cors

Coses per aclarir com està la situació però que saber-les fa que l'entengui menys. Des-aclariments.
Si recordeu aquesta NIT va ser el primer dia que vam quedar després de la nostra primera conversa sobre el tema "agradar" i va ser fantàstica (bueno, com totes potser...). El que no vaig explicar en el post perquè en aquell moment em semblava una tonteria és que en el concert que vam anar a veure van tirar confetti (fins aquí normal) en forma de cors vermells i brillants que dius...feia falta?? Bé, doncs jo amb la tonteria, em vaig emocionar amb els cors i vaig dir ual.la q guais, jo en vull un! I anava buscant per terra un que no estigués trepitjat ni massa arrugat ni trencat. En vaig trobar un i li vaig donar a ella, a la C. (mon amour) però ella tb en buscava i el que va trobar senceret me'l va donar a mi.
Clar, com que jo ja estava colada -com ara, d'altra banda- me'l vaig guardar a més, fent el catxondeo de que se m'enganxava a la pell i era un tatoo i quan vaig arribar a casa el vaig penjar al meu suro perquè em feia emoció. Fins aquí tot s'entén, no?
El que no s'entén és que dimecres anés a casa seva i veiés el mateix: EL COR CLAVAT AL SEU SURO!!
Per favor, i que després em vingui amb que no sent res, és que no s'ho creu ni ella!! Bah...


2 comentaris:

  1. jo no hi entenc gaire d'allò que en diuen estar enamorat, a més, havia perdut el fil, però ja m'he posat al dia i he flipat, en positiu, és clar! jo crec que algu hi ha, no???

    ResponSuprimeix
  2. Algo hi ha, Rachel, tens molta raó...ara, aviam si ens en sortim per gestionar-ho...gràcies per llegir la història!

    ResponSuprimeix