Quasi-cita

B, avui hem tingut no una no-cita sinó una quasi-cita.
Ahir vam estar esveradíssimes parlant pel xat fins a l'extrem i al final li vaig dir si volia anar al cine pq n'estavem parlant però em va dir q no q era molt car i res, aquí es va quedar i vam seguir amb l'esverament. Llavors em vaig desconnectar perquè ja m'estava a punt de sortir el cor per la boca i a les 12 de la nit em va enviar un sms dient que sí que volia quedar, que al cine no però que a passejar sí i tal. I jo quasi em desmaio perquè alhora em deia bona nit i em posava una carona mona i no sé, va ser preciós.
I clar, al final em vaig haver de tornar a connectar i vam parlar una mica més i em va dir bona nit cinquanta vegades més i em va enviar un petonet i no sé, jo estava (i estic) tontíssima.
Total, que avui hem quedat i clar, hem parlat ja clarament tot i q hem estat mil hores dient: diga-ho tu, no tu, no tu...quin riure....
I res, clar, no us penseu que tot seran flors i violes ara perquè m'ha dit que sí però no que li agrado i que té com un neguit però que té por que sigui una cosa de pimpam però que li poso i que no sé. Conclusió: que estem igual que abans però ho hem dit en veu alta.
Ara no sé quina estratègia he de seguir, però com que el cap de setmana marxaré, que corri l'aire i ja està.
M'ha regalat una caixa de til.la, quina gràcia, és boníssima.