15/9/12

Rara

No sé explicar ben bé com em sento!! Em sento tan rara...
Continuem estant TAN bé però alhora hi ha com aquella tensió que fa que no sapiguem com dir-nos adéu.
Jo no goso fer cap pas, ni fer-li cap petó ni res de tot això no sé, em fa com pànic en plan: serà el punt d'inici del desastre absolut i és tot com tan perfecte que no ho vull espatllar!
Potser diumenge ens tornem a veure.
Uf, si he d'esperar al cap de setmana que ve...arrenca el tren i ja l'enyoro.
Quan penso en ella tinc esgarrifances.
Estic absolutament contenta però quan sóc amb ella tinc com un pes al pit...
En sèrio, avui estàvem tan relaxades, tan bé...bé, això semblava, esclar, i és com estava jo...
Si sapigués què vol... Si sapigués què vull...

Cap comentari:

Publica un comentari