Què està passaaaaaaaaaant???
Ahir m'acomiado d'ella després de la mani tan emocionant...i em poso tristíssima perquè no vull parar d'estar amb ella mai i dir-li adéu em dol però arribo a casa i em poso contenta perquè hem estat tan bé i tot és com sempre, bé, com abans de La Conversa...tampoc és que faci tant que ens coneixem! I perquè em fa comentaris de la nostra complicitat i a estones em sento com si fóssim parella (i no de ball...) i alhora em sento molt rara de pensar en aquest concepte. I en alguns moments q estem tan a prop tinc ganes d'acariciar-la i mirar-la als ulls i ja està...QUE SE PARE EL MUNDO! I penso que ja no em fa comentaris com dient que aviat trobarem una parella cadascuna. I em demano què deu pensar, què deu sentir...què deu voler i esperar...perquè no m'ho va deixar gens clar...I voldria dir-li el que sento jo però tinc por d'espantar-la.
En fi, que en sec estic super contenta i parlem pel xat i tenim unes converses super íntimes (o sigui, no de temes íntims sinó...no sé, de que es nota que tenim moltes ganes de parlar i moltes coses a dir-nos).
I m'atabalo perquè no és normal i penso que tot explota, pel cap o per la pota i que cada vegada falta menys per despertar-me del somni.
I penso en quan la tornaré a veure perquè voldria que fos JA. Però esclar, tenim obligacions: feina, casa...uf...C.!!! (aquí no es poden fer corets com els del facebook??)
doncs no et pregunts tan per què, com, quan, per, on , i si... gaudeix del somni abans no s'acabi!
ResponEliminaSí, tens raó!! En el fons és el que faig...i si me la foto doncs...ja m'aixecaré. Però ara és massa guai!
EliminaI xq no li dius tot el que sents? no tinguis por! segur que trobaràs el moment.
ResponEliminaAl post ho dic: perquè tinc por d'espantar-la. A més, ja sap q m'agrada o sigui que...ara no sé què esperem si jo també li agrado però el fet és que no ens toquem, no sé...Sí que tinc por.
EliminaHola!
ResponEliminaDoncs jo tinc una situació similar, com esteu ara? em tens intrigada... jeje
Bàsicament igual. Ens hem embolicat però hem dit de tornar a ser "amigues" perquè estàvem millor abans. M'agradaria contestar clarament a la pregunta però no puc...realment no sé com estem però en resum: igual. I tu?? Explica'm, aviam si entenem alguna cosa juntes...
EliminaAh, i gràcies pel comentari! :)
Pos res, en el meu cas, que he conegut un noi (bé fa uns 5 mesets) i ens hem fet molt bons amics. El cas és que tenim parella els dos però no sé, mica en mica m'he adonat que m'agrada una mica massa tot el que fa, el que diu, en definitiva que crec que me n'he penjat. La cosa és que jo m'estimo moltíssim a la meva parella i no podria fer-li mal, ell no s'ho mereix. Però el meu amic m'atrau de mala manera! és com un sentiment que com dius tu, canvio cada dos minuts. Per una part penso que a ell també li passa el mateix, ens comuniquem via xat tot sovint i si podem ens trobem a fer el café! avui fins i tot hem quedat dues vegades. Ens mirem d'una manera molt obvia però cap dels dos fem cap pas, estem bé junts però no "revueltos" que diuen. No sé jo si ell vol el mateix, sé que té parella però és com un misteri, no m'en parla mai, i si ho fa és pq jo li trec el tema. és molt igual de caràcter que el meu home i per això penso que és tan fàcil que m'agradi. El que dius en alguna entrada de les mirades intenses, les hem tingut, mutues i molt llargues, i aquí és on a mi em trasvalsa, em confon i a la vegada em grada!! En una conversa molt intima ( res de sexe, igual que tu dius) vam parlar just d'aquest intercanvi de mirades tan brutal, així com qui no vol la cosa, i vam acabar diguent que erem un amor imposible. I em dol que ell hagi claudicat a ser únicament amics, pq la passió está encesa de fa temps i estic molt confusa. Ni tan sols em plantejo estar amb ell en un futur, jo ja estic bé amb qui estic però auqesta xispa, tan especial, tan màgica que tenim...és que no em conformo en ser bons amics? tampoc he parlat amb ningú de tot això, és com massa intim i massa arriscat... a veure què m'en dius! Gràcies per llegir tota la parrafada!!
ResponEliminaLa veritat és que no entenc molt bé això de voler "estar" amb dues persones alhora...potser perquè mai m'ha passat...de vegades també estan bé els "amors impossibles" i saber que hi ha algo especial i feeling encara que no "passi" res. Si no vols deixar a la teva parella...uf, no sé, no hi entenc molt de fidelitat...no ho has parlat amb la teva parella, no?? Potser sóc agosarada però podria ser una opció...
Elimina