17/9/12

Bipolaritat II

Continuo entre eufòrica i a punt de plorar canviant d'estat cada 2 minuts...
Hem estat tota la tarda parlant pel xat així, de tot i de res, no sé...i m'encanta però m'angoixa i això no em mola.
A més em diu que el cap de setmana segurament marxarà i m'agafa com una depressió....jo vull estar amb ella! Però cony, és q no vull ser així d'enganxada...ni si passa algo ni si no! Vull estar normal a les meves coses i no sé com fer-ho perquè mira, sense que passi res ja estic així quan passa, ja no et dic...no pot ser.
He de canviar de posició davant de l'amor, o del no amor, o de les ganes d'amor o del que sigui...
NO M'AGRADA. Però no sé què canviar...no puc sentir-me d'una altra manera...
Voldria parlar clar i dir-li el que sento i aclarir les coses però no vull aclarir-les cap o no vull aclarir-les.
Si no estan clares, no es poden aclarir perquè és forçar la situació, no?
Li dic que tinc somnis agitats (tot q no li he dit de què ni amb qui perquè avui he somiat un altre cop amb la Noia Balladora, q per cert, la vaig veure ahir...ja us en parlaré) i diu q ella no m'incita, eh? Jo no li he dit pas que hagi somiat amb ella...jejeje...
I ara em diu que el xat la incita i que res i que prou. No ens en sortirem...
No sé, i ara torno a estar contenta perquè aquests comentaris em donen com "esperances" perquè mentre dubti tindré una possibilitat...
Però no és plan, d'estar així, no? Ai mira, no sé, potser jo també  me n'hauria d'anar a la muntanya aquest cap de setmana...
Potser quan em veu li cau l'ànima als peus...déu meu, la meva autoimatge!! Quin drama...Ajudeu-me: per què més pot ser, q digui això?


1 comentari:

  1. Em comento a mi mateixa per qui ho llegeixi per dir que hem tornat a parlar i que ja us explicaré però crec que per fi hem parlat clarament...

    ResponSuprimeix