18/10/10

¿?

Em sento com si fos tonta. Bueno, potser tonta no és la paraula. Tonta emocional.
Estic com bloquejada.
Sé que he tret totalment de mare el fet que no vingués el cap de setmana perquè en realitat era una tonteria però per mi era com la fi del món i jo soleta li vaig donar més importància de la que té.
Ahir, després d'escriure el post, vaig veure que al facebook m'havia escrit un missatge d'aquests reenviats que envies a molta gent però bueno, igualment em va fer il.lusió i vaig aprofitar per contestar-li i demanar-li si havia rebut el meu sms (el que no m'havia contestat) perquè no estava segura de tenir el seu número bé.
Total.
Que aquest matí a quarts de nou he rebut un sms seu. :D
Dient-me que dissabte hauria volgut venir però que estava molt cansada i que ja ens veuriem a la propera i que un petó, nina. A mi quan em diuen "nina" em fonc ja del tot, un dia us explicaré per què.
Quan he obert el facebook he vist que també m'havia contestat el missatge i m'havia dit que sí, que era el seu número i que de fet m'acabava de contestar. I que això, que no es trobava massa bé i que va preferir quedar-se a casa i que si anava a algun lloc el cap de setmana que ve l'avisés i no se quantes coses més.
Llavors he vist que estava al xat i li he dit hola i hem parlat una miqueta tot i que he hagut de marxar de cop i li he dit que ja parlariem pel cap de setmana.
I estic molt contenta i alhora estic...ai no sé...perquè no m'agrada com reacciono ni sé per què em cago tant i exagero tant les coses, tant les bones com les dolentes.
Si de fet tot va com jo vull que vagi: a poc a poc perquè no tinc gens de ganes de precipitar-me i tot és perfecte!
Tinc moltes ganes de veure-la i de conèixer-la millor. De fet ahir li vaig escriure un mini poema, ja el penjaré demà que així té més emoció jejeje.

2 comentaris:

  1. ei s.n, merci pel comentari!
    (he llegit això que escrius...
    darrerament a mi també m'han passat aquestes angoixes, una mica absurdes...
    potser és la teva intuïció, potser la inseguretat... mai se sap!a mi m'ajuda pensar què la incertessa sempre és un regal, pensa-ho, perquè si sabèssim tot com serà, ens moririem d'aburriment... (i no s'escriurien poesies!:)

    ResponSuprimeix
  2. com me n'alegro que t'hagi contestat, que ar ja sàpigues el què, i que estiguis més tranquil·la.
    és ben normal tots els sentiments que tens. i no es poden evitar quan t'agrada algú. n'estàs pendent.
    com dius, dóna-li temps i dóna't temps!

    ResponSuprimeix