Pensativa.

No ens hem vist.
Ja començo amb les males notícies perquè ara és en el que penso.
No sé si ha sigut positiu o negatiu el fet que m'hagi passat el cap de setmana amb les seves amigues i fins i tot amb els seus pares. Amb tanta presència seva al meu voltant l'he trobat molt a faltar, no calia tampoc...però alhora, també estava com més present.
Els seus pares ens van dir que s'ho havia estat pensant fins a última hora i aquí ve quan he pensat el mateix que m'has comentat, Onatges, al post anterior: SI LI HAGUÉS DIT!!! Potser hauria vingut o potser hauria pogut valorar el fet de veure'ns. Tampoc no sé si li interessa però no li vaig donar ocasió , no li vaig dir el que a mi m'hauria agradat per por que em digués que no.
Noto que estic massa sensible, que tot m'afecta molt, que estic ferida per altres coses encara i que quan em passa algo una mica així....ja veus quina tonteria, que no vingui...se'm fa una muntanya.
També serà la tardor però estic molt tova.
Li vaig enviar un sms (aquest cop sí) però no em va contestar. No sé.
He pensat en enviar-li un mail i preguntar-li si el va rebre però com que estic tan tova, no vull endur-me cap mala resposta. Però que pessimista, no? Per què m'hauria de respondre res dolent'?? Ai no sé....estic mooooooooooooooolt tonta. Bé, això ja ho sabia de fa dies però no sé què fer per deixar d'estar-ho. Sembla que res del que faig soluciona res (així, pensant introspectivament).
Sort que tinc aquesta tarda per mi, per pensar, per plorar, per animar-me....no sé per a què. De moment per a posar rentadores i fer una mica net.
El cap de setmana m'ho he passat bé, de totes maneres...