20/10/10

Estrany

Trobo estrany (i alhora interessant, jo sóc així) que la noia balladora em digui que no sap què farà, que no sap si ens veurem perquè ho vol decidir a últim moment perquè diu que últimament va així -i em sembla molt bé- i alhora no parem de parlar de quan ens veurem i quan ens veurem i quan ens veurem. Tinc la sensació que totes dues frisem per veure'ns però no gosem "quedar", amb la conya de ja ens veurem...
De totes maneres jo ja li  he dit on seré aquest cap de setmana (perquè jo sí que ja ho he decidit) així que em toca intringulis un altre cop.
Aquest cop no m'ho penso prendre igual, tranquilitat i bons aliments i si no ve, doncs res...continuaré pensant que ja ens veurem o mira, si em canso al final li diré que si quedem que tinc ganes de veure-la i punt (perquè és la veritat). M'alegro que us hagi agradat el poema... :)

3 comentaris:

  1. Hola!
    He arribat al teu bloc a través del de la Ventafocs i crec que m'hi quedo. M'ha agradat aquest post, potser m'hi he vist. Doncs apa, et segueixo i en continuaré llegint. SALUT!

    Edurne

    ResponSuprimeix
  2. Que tinguis SORT, i sinó, tranquil·litat i bons aliments, hi ha més dies que llonganisses...

    Des del far bona tarda.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Ei, moltes gràcies Edurne, benvinguda al caos aquest que és la meva vida amorosa...aviam si algun dia s'arregla jejeje.
    Gràcies onatge, tranquil.litat per sobre de tot!

    ResponSuprimeix