Com ara

M'agradaria estar sempre igual de tranquil.la que ara. He completat amb èxit el procés de baixar dels núvols.
Ara penso en ella, cmo aquell qui diu, tot el sant dia però estic contenta, hi penso bé.
Miro per la finestra de l'autobús i recordo quan em va enviar a la merda (de broma, clar :)) perquè li vaig dir que era petita. O quan em va dir que li feia mal el dit de cosir i jo li vaig fer una carícia.
Ual.la! Retransmissíó en directe: s'acaba de connectar al xat. Emoció, intriga,dolor de "barriga" (que si no, no rima).
Ups, no contesta. Però estic tranqui, no passa res si no parlem.
Després de 10 minuts d'espera ja m'estic posant nerviosa...i contesta! Vaja, diu que no està de bones....bueeeno. Doncs res.
Ho veieu? Nervis per no res.
A seguir igual de tranquil.la que al principi del post, no? :)