15/10/10

Misteri

Quins nervis, no? Ja és demà i encara no hem parlat.
Hi serà?
No hi serà?
Està bé perquè per una banda penso: mira, si no hi és, més tranquil.la que estaré.
Ara m'agradaria anar i dir-li directament: mira, tu m'agrades, què hem de fer, a veure? Perquè si ha de ser que no doncs a otra cosa mariposa, to another thing, butterfly! Però no ho faré jejeje. Però potser la meva actitud destil.la aquest desig.
Alhora vull no pensar-hi gens i q vagin passant les coses com fins ara. Però sempre em passa el mateix: passa algo com superguai que em sorpren un munt i que em deixa bocabadada i després...plosh...bajón...i llavors em quedo com amb la mel als llavis.
Buf

3 comentaris:

  1. Ves vivint el dia a dia i deixa de pensar-hi per molt que costi.El que surti,sortirà.^^Ja ho veuràs.N'estic convençuda.

    ResponSuprimeix
  2. De vegades mutuament dues persones esperen el mateix... I totes dues semblen mudes...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. ànims i endavant. No en traiem res de preocupar-nos abans. DIsfruta cada moment!!!!
    i demà,... ens expliques!!!!

    ResponSuprimeix