De vegades em sorprenc de les meves pròpies reaccions, i m'agrada :)
Avui m'ha agafat un rampell i he tingut ganes de dir-li a la noia balladora si volia venir amb unes amigues i amb mi un altre cap de setmana que haviem comentat (perquè tenim una habitació de 4 i ara resulta que només som 3) però just després m'he acollonit i li he dit a una amiga que sap la història (de les poques, no tinc ganes d'escampar-ho) que què li semblava (encara no m'ha contestat).
Però just després vaig i li envio una invitació d'un esdeveniment del facebook d'AQUEST cap de setmana (al que no sé si vindrà o no i no sé per què no tinc ganes de preguntar-li).
Bé, tard o d'hora coincidirem així que tampoc pateixo però mira, em faig com gràcia a mi mateixa, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Saps que pens? Que a vegades una ha de seguir el que li diu el cor i deixar-se dur una miqueta pels rampells. No pot ser sempre està meditant si hem de fer el que hem de fer o no. No s'he si m'he embolicat amb el fer, però esper que m'entenguis una mica. Ara m'aplicaré una mica el conte... jo també penso massa les coses, i molt de tant em tant em deix dur per algun rampell. T'envio un somriure!!
ResponElimina