25/10/10

Olor

No pot ser, va dormir aquí dissabte a la nit i el coixí encara fa la seva olor! És que me mueeeeeerooooo! És tan bona, tan dolça...com ella.

No sé, en aquests moments de "calma" aprofito per analtizar com em sento i les coses que em passen pel cap.
M'adono com que no puc amb les meves emocions pel que fa a l'amor. Per això necessitaria que ella em digués coses que em fes cas de seguida i que em correspongués perquè no puc jo sola amb el que sento, és com massa per mi, sabeu?
Bé, sé que no hauria de ser així però ara mateix em sento així i no m'agrada perquè jo vull estar tranquil.la i anar a poc a poc i no atabalar a la gent i no atabalar-me jo.
Avui començo la operacion descenso dels núvols. De moment va bé però necessita millorar.
Ahir a la nit estava fatal, no podia parar de plorar. Bé, fatal vull dir molt als núvols, tenia com massa emocions a dins i m'estic enfilant massa i massa potser per no res.
Li vaig enviar un sms i no m'ha contestat. Li vaig dir que encara se sentia la seva olor. Massa agosarat, potser? No ho vaig poder resistir.
Què devia pensar quan ho va llegir? Li deuria agradar? Devia pensar q sóc una friki? O que m'estic fent il.lusions? No tinc ni idea de què pensa de mi ni de què sent i sóc absolutament incapaç de deduir-ho pel seu comportament, estic massa envaïda pel que sento i pel que voldria i pel que m'agradaria. Distanciament: ZERO.

1 comentari:

  1. Saps què faria jo?Em buscaria alguna activitat per descarregar tota aquesta adrenalina...Tu tranquil·leta d'acord?
    Que l'operació baixada va bé.^-^

    ResponSuprimeix